Com
a complement del seu llibre «Cuina catalana oblidada del que encara es cou i es
menja», Xesco Bueno reivindica ara la cuina que va arribar a Catalunya
procedent de diferents onades migratòries des de la resta de la península durant
la segona meitat del segle XX, una cuina nòmada i migrant, humil i
alhora saborosa, apetitosa i suculenta.
Una
cuina que reivindica els orígens, la identitat i alhora la integració. Bueno
analitza quins d'aquests plats ja formen part del corpus culinari català i quan
de temps ha de passar per considerar-los part de la cuina catalana.
Xesco
Bueno afegeix petits apunts autobiogràfics en aquest
recorregut: dels seus orígens i el dels seus pares, de la taula de casa seva,
dels seus inicis als fogons, de la funció social dels restaurants... Xoricets,
entrepà de calamars, torreznos, gaspatxo, migas, pop a la gallega, polvorons,
ametlles garapinyades, rosquilles. Uns sabors per llepar-se'n els
dits.
Com
a complement del seu llibre «Cuina catalana oblidada del que encara es cou i es
menja», Xesco Bueno reivindica ara la cuina que va arribar a Catalunya
procedent de diferents onades migratòries des de la resta de la península durant
la segona meitat del segle XX, una cuina nòmada i migrant, humil i
alhora saborosa, apetitosa i suculenta.
Una
cuina que reivindica els orígens, la identitat i alhora la integració. Bueno
analitza quins d'aquests plats ja formen part del corpus culinari català i quan
de temps ha de passar per considerar-los part de la cuina catalana.
Xesco
Bueno afegeix petits apunts autobiogràfics en aquest
recorregut: dels seus orígens i el dels seus pares, de la taula de casa seva,
dels seus inicis als fogons, de la funció social dels restaurants... Xoricets,
entrepà de calamars, torreznos, gaspatxo, migas, pop a la gallega, polvorons,
ametlles garapinyades, rosquilles. Uns sabors per llepar-se'n els
dits.
