Des de l'experiència que li donen els seus treballs d'investigació, les seves reflexions sobre les eines de l'ofici d'hsitoriador i la pràctica continauda de la docència, Josep Fontana fa en aquest llibre, ple d'idees i d'estímuls, una lúcida anàlisi dels usos que s'han anat fent de la història en un recorregut que va des dels inicis, amb la historiografia de l'antiguitat clàssica, fins als nostres dies, amb la microhistòria o l'anomenada escola dels estudis subalterns.
En definir el paper de l'historiador com a consciència crítica de la societat en què viu, Fontana li proposa de fer una història nova i l'incita a «recuperar uns fonaments teòrics i metodològics sòlids, que facin possible que el nostre treball pugui tornar-nos a posar en contacte amb els problemes reals dels homes i les dones del nostre món. Això ens ha de dur, de passada, a reprendre el projecte, fins ara no realitzat, de construir una història de tots, capaç de combatre amb les armes de la raó els prejudicis i la irracionalitat que dominen a les nostres societats».
