Cuines de Vilanova descriu el paisatge gastronòmic d’aquesta vila del Garraf, un indret de platges llargues i amb molta sorra, de gent amarada d’un sentiment festiu i integrador.
La lectura amable, entretinguda i amena que ens ofereix comporta la irresistible temptació de posar en pràctica els suquets, els aperitius i ranxos ràpids que l’autor ens va glossant, o bé entestar-nos en plats més complexos i refinats.
Aquesta nova aportació d’en Pere Tàpies és, sens dubte, una contribució inestimable al món de la gastronomia, però també al de la cultura en general, perquè, no ho oblidem, la cuina forma part d’un territori i de la seva cultura, i en aquest cas, d’una ciutat els habitants de la qual tenen una capacitat extraordinària per cuinar i fer trobades al voltant d’un àpat i, alhora, transmetre el receptari popular de generació en generació.
