Josep Puig i Cadafalch fou president de la Mancomunitat de Catalunya a partir de 1917, quan succeí en el càrrec Enric Prat de la Riba, i fins que s’exilià a conseqüència
del cop d’estat de Primo de Rivera, el 1923. Per més que la seva tasca fos important com a regidor de l’Ajuntament de Barcelona o com a diputat, a Catalunya i a Madrid, la seva acció com a president de Catalunya tingué una importància extraordinària, en recollir el testimoni de Prat de la Riba, de qui sempre es declarà devot i seguidor, i potenciar la Mancomunitat fins al límit del que fou possible.
Els seus escrits polítics, que constitueixen el tema central i la finalitat d’aquest llibre, són tant o més desconeguts que la seva tasca en aquest àmbit. La llengua catalana, Catalunya com a nació, la visió cosmopolita del país i de la seva capital, l’educació i la responsabilitat social davant de l’anarquia, les relacions amb l’Estat espanyol, el dèficit ?scal, la capitalitat de Barcelona seran, entre d’altres, uns temes recurrents.
La seva defensa de l’obra de la Mancomunitat, davant de la campanya de desprestigi muntada a partir del cop d’estat de Primo de Rivera, és de lectura imprescindible.
Es pot dir que el pensament de Puig i Cadafalch i la forma d’entendre el servei a la seva pàtria catalana, es reflecteixen amb claredat en el centenar llarg dels articles recollits en aquesta obra.
