Entre amistats que empenyen, petits gestos que parlen més que qualsevol declaració i un entorn que ho remou tot, la Desi s'adona que fugir no sempre és avançar.
La Desiré, "Desi", arriba a Andorra pensant que serà un parèntesi, una estació breu abans de reprendre el rumb. Però el país petit, la neu i les flors més quotidianes tenen una manera obstinada de posar-te davant d'allò de què t'has amagat.
Acaba compartint sostre amb l'Àlex i l'Emma, la seva filla, i la vida acaba resultant-li un repte: noves rutines, silencis que pesen i una calma que no sabia que li faltava.
L'Àlex, esquerp a primera vista i molt més fràgil del que vol admetre, ha après a aguantar, però no a deixar-se anar; i la Desi, que vol fer-ho bé i no fer mal a ningú, descobreix que estimar també és un risc, sobretot quan encara no tens clar què t'has de perdonar a tu mateix.
La convivència fa créixer la confiança a foc lent, però també encén una tensió que costa d'ignorar: hi ha mirades que s'allarguen, paraules que s'aturen a mig camí i un desig que arriba quan menys convé.
Però quan l'equilibri de la casa és precari, tot trontolla, el que semblava senzill es complica i el que era només un acord de convivència comença a tenir conseqüències.
