?Igual que tota la vida d'Aurore Dupin —coneguda pel pseudònim de George Sand—, les extenses Lettres d'un voyageur són excepcionals. Les tres primeres, que presentem aquí, són autèntiques joies literàries, inicialment cartes enviades al poeta Alfred de Musset amb qui, entre el 1833 i el 1834, Sand va mantenir una relació tempestuosa.
George Sand recorrerà les últimes muntanyes dels Alps, que baixen cap a la plana del Vènet, i visitarà la impressionant cova d'Oliero i el temple de l'escultor Antonio Canova per acabar a Venècia, on descriurà la vida desbordant, dia i nit, dels seus canals: «No t'imagines, amic, el que és Venècia. Encara no havia deixat el dol amb què es vesteix a l'hivern, quan tu vas veure els seus pilars de marbre grec […]. Ara la primavera ha bufat sobre tot això com pols de maragda. El peu d'aquests palaus es cobreix d'una molsa verd tendre, i les góndoles llisquen entre dues catifes d'aquesta bella verdura vellutada, on el soroll de l'aigua s'esmorteeix lànguidament amb l'escuma del rastre. Tots els balcons s'omplen de testos de flors...»
