Aquest llibre proposa una mirada nova sobre el Park Güell, el lloc on Antoni Gaudí va expandir més el seu ventall creatiu, sense divisòries entre les arts, ni entre les arts i la natura, per fer d’urbanista.
Mireia Freixa i Mar Leniz ens endinsen, a través d’un text i unes imatges i plànols fascinants, en la Barcelona de principis del segle xx, on trobem una ciutat en ple creixement, creativa i, alhora, amb grans desigualtats socials. Les autores fan un seguiment detallat de la construcció del projecte d’Eusebi Güell i Antoni Gaudí a la Muntanya Pelada.
Aborden la finca des del punt de vista registral i administratiu, repassen els patrons d’urbanització del Park i mostren el procés que va portar del projecte residencial iniciala un espai estretament vinculat a la vida de Güell i Gaudí, talment el príncep i el seu arquitecte, i a convertir-se, finalment, en un parc públic.
L’obra és fruit d’una acurada recerca de les fonts originals i no tracta el Park Güell d’una manera singular i aïllada, sinó com una part substancial del teixit urbà de Barcelona.
