On hi ha persones hi ha parla, perquE8; la comunicaciF3; E9;s un imperatiu per crear comunitat. Totes les llengFC;es sF3;n productes naturals i sF3;n totes iguals. Sabem que qualsevol homogeneEF;tat s'imposa sempre per la forE7;a, i no podem tolerar la desapariciF3; de cap llengua. La pE8;rdua de diversitat lingFC;ED;stica que pateix l'espE8;cie humana E9;s contra natura, i reclama la mateixa urgE8;ncia d'acciF3; que tots els altres ecocidis.A0;
El 1996, amb l'objectiu de combatre la injustED;cia que suposa el declivi i la mort de llengFC;es, naixia la DeclaraciF3; Universal dels Drets LingFC;ED;stics, per establir que totes les comunitats humanes han de poder viure amb plenitud en la seva llengua. Com que aquesta necessitat segueix sent vulnerada arreu,
El dret a la llengua commemora i sobretot reivindica les lluites i exigE8;ncies de la DeclaraciF3; adaptant-la a l'estat actual del mF3;n, que ara com ara tE9; una idiosincrE0;sia frenE8;tica i demofF2;bica que accentua i multiplica el perill en quE8; es troba la diversitat lingFC;ED;stica.A0;
C9;s, doncs, una declaraciF3; d'intencions rotunda, un crit per recordar que la diversitat humana i la lingFC;ED;stica sF3;n cares de la mateixa moneda, i que tot lingFC;icidi E9;s un genocidi que cal no nomE9;s condemnar, sinF3; sobretot evitar.
