Tota l'obra deA0;Blanca Llum VidalA0;E9;s dedicada aA0;l'amor. Les cartes d'amor deA0;
La princesa sou VF3;sA0;no escapen aquest destED;. D'esperit vuitcentista amb vetes punk, les escriu una una dona a algFA; de qui s'ha enamorat. No hi ha resposta d'aquest algFA;, ni seguretat que existeixi: hi ha un joc que es val de totes les armes per inflamar la seducciF3;.
"PerquE8; E9;s aixED;, amb una corda, que em lligaria a VF3;s per l'esquena. Per no poder caminar ni escapar-me de VF3;s sense caure per terra. Per sentir com el terra se'ns torna petit sota els peus."
I mentre a cada carta la foguera assaja un so diferent, qualsevol cosa que pugui oferir la Realitat es converteix en combustible, en tecla d'un orgue cada vegada mE9;s gran. BF;Un joc? El mE9;s absorbent de tots, impulsat per la imaginaciF3; d'una dona mig filF2;sofa mig brE8;tola que camina per un segle estFA;pid de naixement: "El Futur sembla antic i el Present E9;s una merda. El proper dia us parlarE9; d'animals."
En aquesta novelB7;la epistolar hi ha totes les contradiccions de l'amor foll 2014;nomE9;s que capgirades perquE8; E9;s una dona qui disposa les regles del joc.
Amb estil barroc i, per aixF2; modern,A0;
La princesa sou VF3;sA0;E9;s un Werther en temps de poliamor. Blanca Llum Vidal desmunta les relacions de poder dins el discurs amorF3;s. I transmuta a cada carta la figura de l'amat: home, persona, animal, habitants d'una CreaciF3; que nomE9;s existeix en el desig de la dona que escriu.
