?"Enfrontar-nos a la foscor dels diumenges a la tarda, als "ho sento, ja he quedat", a la vergonya de demanar taula per a un, o d'anar al cine sol, a les mirades compassives dels altres, a les parelles enamorades que es multipliquen al teu voltant i es mostren mE9;s afectuoses que mai, mE9;s felices, mE9;s somrients2026;De sobte, el teu cervell nomE9;s veu tot el que vol tant i no aconsegueix tenir, tot el que ha perdut."
En el mF3;n actual, i sobretot a partir d'una determinada edat, sembla que la solitud s'entE9;n com un fracE0;s: estar solter, divorciat o separat sF3;n situacions que cal evitar, o que hem de superar com mE9;s aviat millor. PerF2; en realitat, saber estar sol E9;s indispensable i un signe d'autE8;ntica maduresa, d'autonomia i de riquesa personal.
Silvia Congost, una de les psicF2;logues mE9;s reconegudes del nostre paED;s, ens convida a perdre la por a la solitud. Aprendre a escoltar-nos, a dialogar amb les nostres pors i a calmar-les E9;s el camED; que ens porta a tenir una existE8;ncia plena i sense imposicions socials.
A soles E9;s l'oportunitat d'un aprenentatge que, si el sabem aprofitar, ens servirE0; per a tota la nostra vida.
