?Preguntes aparentment senzilles, com ara BF;quE8; et passa?, BF;com et dius? o BF;d'on vE9;ns?, ens van acostant de mica en mica al centre mE9;s profund de la nostra E0;nima, allED; on es descobreix la ferida originada per les quatre infinituds essencials: vida, mort, tu i mF3;n. No serem mai "massa" humans: si cap horitzF3; tE9; sentit E9;s el d'arribar a ser "mE9;s" humans. No es tracta, doncs, d'anar mE9;s enllE0; de l'humE0;, com va voler Nietzsche, sinF3; d'intensificar i d'aprofundir en el que E9;s mE9;s humE0;. Josep Maria Esquirol ens ensenya com d'aquest solc en l'E9;sser humE0; n'emergeix l'acciF3; mE9;s beneficiosa, que ens orienta i ens enforteix perquE8; sap ajuntar sense confondre la gravetat i la lleugeresa, el dia i la nit, el cel i la terra, el present i l'esperanE7;a2026; "HumE0;, mE9;s humE0;" E9;s un assaig veritablement filosF2;fic, escrit amb un llenguatge tan entenedor i precED;s com evocador.
"Contra la immediatesa compulsiva, contra la hiperconnectivitat, contra la permanent exposiciF3; pFA;blica i contra la dispersiF3;, Esquirol proposa la pausa, el parlar franc, la proximitat, la diferE8;ncia, la reflexiF3;, reinventar la mirada, tornar a pensar".
Josep Massot,
La Vanguardia
"Josep Maria Esquirol s'explica meravellosament bE9; i ens fa molta falta".
MF2;nica Terribas,
El MatED; de Catalunya RE0;dio
"C9;s un dels pocs llibres de filosofia amb cara i ulls que s'han publicat en catalE0; en els FA;ltims anys i que, sens dubte, n'E9;s un dels millors".
Enric SF2;ria,
El PaED;s
"Esquirol reivindica el llenguatge quotidiE0; i les paraules entenedores per fer pensament de fons".
Carles Capdevila,
Ara
"Una proposta constructiva, basada en la intimitat, el refugi i el replegament, sense oblidar la reivindicaciF3; de la memF2;ria i la imaginaciF3;".
Jordi Nopca,
Ara
"La proposta d'Esquirol consisteix a reprendre el sentit en la proximitat, en la quotidianitat com a element per donar sentit a aquest buit insuportable".
Albert SE1;ez,
El PeriF3;dico
"LluminF3;s assaig per combatre la disgregaciF3; del jo i per no cedir a l'imperi de l'actualitat".
Jordi Llavina,
La Vanguardia
