Quan l'escriptora i escultora NFA;ria G. CaldE9;s va conE8;ixer l'art J14D;mon, el primer que va pensar va ser: AB;Jo tambE9; soc de fangBB;. I desprE9;s: AB;Jo tambE9; vull ser un dog16B;BB;, unes figures caracterED;stiques que protegeixen l'existE8;ncia perquE8; flueixi sempre, que recorden que la mort no existeix i que tot E9;s vida. Que preguen per la salut dels infants, per les collites abundants, per una bona caE7;a o una pesca generosa, per l'absE8;ncia de malalties.
I va decidir emprendre un viatge que la va dur a Niimi, al JapF3;, per conE8;ixer els secrets del J14D;mon, l'estil escultF2;ric tradicional nipF3; entre l'any 14500 i el segle IV aC.
El mestre Ifurai, continuador de l'art ancestral, li va evidenciar que tots els objectes, animals i persones sF3;n igual d'importants. En aquell racF3; de mF3;n, de natura exuberant, es va dedicar a aprendre com treballar el
nendo, el fang, amb unes mans que, mentre s'omplien d'humilitat, deixaven de ser nomE9;s les seves.
Jo tambE9; soc de fang E9;s una immersiF3; en un univers prodigiF3;s, una crF2;nica literE0;ria i vital que amplia l'espai del que coneixem.
