Una religiosa portuguesa escriu al seu amant infidel, que l'ha abandonat. Aquesta senzilla frase contE9; un drama humE0;, l'angoixa de l'amor no correspost, una polE8;mica literE0;ria i un dels textos mE9;s bells sobre la passiF3; femenina.
En una gradaciF3; angoixant, que captiva el lector, testimoni involuntari de com un cor es trenca i es desfE0; lluny de la mirada de l'amant, Mariana Alcoforado passa de la ira als retrets, de la resignaciF3; a la docilitat, fins a arribar a l'FA;nica resposta, terrible i que buida de sentit la seva passiF3;: el seu amant mai la va estimar. I aixED;, el comiat de la monja ens colpeix encara avui evocant la ferida ja cauteritzada d'un desengany cruel, pel silenci i per la solitud. Les Cartes s'emmarquen en la tradiciF3; literE0;ria europea que, des d'Ovidi o Virgili, amb PenE8;lope, Briseida, Fedra, Medea, o Dido, passant per EloEF;sa, donen veu literE0;ria a la dona abandonada. Les Cartes van tenir una gran influE8;ncia en autors com Choderlos de Laclos, Stendhal, Rousseau o Rilke.
"Les paraules de la monja sF3;n el sentiment de lamor, tot el que es pot expressar i tot el que no es pot dir. La seva veu entona un cant docell, i la seva melodia no troba destED;."
Rainer Maria Rilke
"Una descripciF3; magistral de la bogeria amorosa femenina."
Philippe Sollers
"Cal estimar com la religiosa portuguesa, i amb la mateixa E0;nima de foc amb la qual ens ha deixat les seves cartes immortals."
Stendhal
