TenED;em coses pendents ella i jo, des de la facultat. Al cap d'uns vint-i-cinc anys, un dia pel seu sant (jo no sF3;c de celebrar sants) la vaig trucar: "Hola, Laura, per molts anys, saps qui sF3;c? Segons eterns de silenci. Espera, em diu. Canvio de telE8;fon.
AllE0; va comenE7;ar tot. L'endemE0; ja ens vE8;iem, ella casada a punt de divorciar-se, jo divorciat feia anys. Durant quasi un any, vaig estar escrivint-li a diari, un o dos cops, SMS (llavors no hi havia WhatsApp) i
e-mails.
El que jo no sabia E9;s que ella els anava recollint en una llibreta. Va ser un temps en el que bevED;em molt i estimE0;vem molt. Quan tot es va acabar, com tot en aquesta vida i per raons que no venen al cas, ella, per sorpresa meva em va donar el "quadern" i em va dir: "aixF2; ens pertany, jo els porto al cor, vull que els conservis a prop del teu. Mai els havia llegit ningFA;, fins que, fa relativament poc, els hi vaig deixar llegir a una bona amiga".
GrE0;cies a ella ara els teniu a les vostres mans.
