El 23 d'agost de 1989 dos milions de bE0;ltics es van donar la mE0; per recuperar la propietat dels seus paEF;sos, perduda exactament cinquanta anys abans pel Pacte Molotov-Ribbentrop.A0;L'una al costat de l'altra, totes aquestes persones van dibuixar sobre el mapa d'Europa, des de Tallinn fins a VED;lnius, un camED; de sis-cents noranta quilF2;metres, la Via BE0;ltica. Se'nA0;van sortir i poc desprE9;s quedaven restituEF;des les repFA;bliques d'EstF2;nia, LetF2;nia i LituE0;nia, alliberades del domini soviE8;tic.
Han passat tres dE8;cades i ara Jordi Arrufat en fa balanE7;. DesprE9;s de recF3;rrer-la a peu i de parlar amb els seus protagonistes 2014;i amb els que se n'han beneficiat2014;, escriuA0;un relat fresc i documentat perquE8; entenguem quE8; queda d'aquella proesa histF2;rica en l'esperit i la memF2;ria dels estonians, els letons i els lituans. Sabrem com va ser possible organitzar la ViaA0;BE0;ltica superant les adversitats, sense mF2;bils ni internet i sota un rE8;gim totalitari i violent.
La Via BE0;ltica E9;s el retrat d'unes societats dinE0;miques, instalB7;lades ja a l'Europa democrE0;tica, que encaren el futur, tot i la belB7;ligerE0;ncia de RFA;ssia, amb confianE7;a. El vent semblaA0;que bufa a favor seu.
