Testimonis sense veu

?Han passat mE9;s tres quarts de segle des que el mF3;n es va horroritzar amb les imatges que les tropes aliades van mostrar d'Auschwitz i dels camps nazis. Uns anys desprE9;s desapareixien els camps de KolimE0; i tot l'univers concentracionari soviE8;tic. Les vED;ctimes d'ambdF3;s sistemes totalitaris es compten per milions. I malgrat els milers de testimonis, hi ha qui encara nega l'horror dels
Lager i del
Gulag.

La lectura no E9;s mai un acte passiu; E9;s transformador. I amb el
testimoni dels qui van patir i morir als camps nazis i soviE8;tics, el seu horror passa a formar part de la nostra histF2;ria. D'aquED; neix aquesta reflexiF3; sobre la necessitat de rebre el llegat de les vED;ctimes. Si per a moltes d'elles l'escriptura va ser una lluita contra l'oblit, a nosaltres ens permetrE0; conE8;ixer una mica millor l'E0;nima humana. Del terror a l'esperanE7;a: aquest E9;s el camED; que ens proposa l'autor en un relat tan commovedor com necessari.