?La senyora del dimarts, de l'escriptor italiE0; Massimo Carlotto, narra la histF2;ria de Bonamente Fanzago, E0;lies Zagor,
un actor pornogrE0;fic de gran E8;xit no nomE9;s a la gran pantalla sinF3; tambE9; a la vida real. Tant E9;s aixED; que exerceix de gigolF3; a estones lliures.
Tot va bE9; fins que tE9; un ictus que posa fi a la seva carrera d'E8;xits. Obligat a canviar de vida i a abandonar les trobades sexuals, decideix mantenir-ne una, l'anomenada "senyora del dimarts",
una clienta fidel que aquell dia de la setmana, de tres a quatre de la tarda, li paga per sexe en una pensiF3; de mala mort. C9;s una dona maniE0;tica i enigmE0;tica de la qual no se sap gairebE9; res. PerF2; qui deu ser aquesta persona que fa que el protagonista perdi el cap? Saber-ho potser suposarE0; el trencament d'una relaciF3; perfecta i que tots els personatges de la novelB7;la en surtin malparats. PerF2; ja se sap: "Els morts nomE9;s sF3;n morts, no s'enduen res perquE8; no van enlloc, la merda queda per als vius".
Massimo Carlotto ens ofereix la tercera part de l'anomenada "trilogia de la crisi" 2014;desprE9;s d'altres tED;tols com
Niente, piF9; niente al mondo o
Il mondo non mi deve nulla2014;, un nou retrat lFA;cid i crED;tic del mF3;n actual, ara amb temes com el sexe i l'homosexualitat, l'espectacle mediE0;tic, el periodisme d'investigaciF3; i, E9;s clar, el concepte d'(in)justED;cia tan habitual a la seva narrativa. Una denFA;ncia 2014;un cop mE9;s2014; que ens demostra que la vida sempre 2014;o gairebE9; sempre2014; E9;s una enganyifa considerable.
