Quanta,A0;quantaA0;guerra2026;A0;A0;E9;s l'FA;ltim llibre que va escriure MercE8; Rodoreda en un estat que no havia tingut gaire ocasiF3; de conE8;ixer: la felicitat.A0;A0;
Si creiem el que n'explica ella, va comenE7;ar-lo desprE9;s de perdre el seu company d'amor i guerra i va acabar-lo quan per primer cop a la vida tenia casa prF2;pia, als setanta anys. C9;s llavors que Rodoreda s'encarna en un adolescent de qui diu: "Al meu AdriE0; l'impulsa a anar-se'n de casa la seva aspiraciF3; de llibertat. D'aquesta llibertat tan cantada 2014;la sola paraula m'emociona2014; que nomE9;s mena a un canvi de presF3;." I tambE9;: "Havia de crear un personatge i llanE7;ar-lo a cF3;rrer mF3;n. BF;Un vagabund? No. Els vagabunds ja estan acostumats a anar pel mF3;n i el mF3;n no els sorprE8;n gaire. BF;Potser un soldat? Hauria de ser un noi encara amb la llet als llavis, que, com als poetes, tot el que veiE9;s el deixE9;s sorprE8;s. Agafar-lo en ple desordre de la guerra perquE8; poguE9;s fer el que volguE9;s i anar on tinguE9;s ganes d'anar. Procurar-li aventures amb gent estranya."A0;A0;
