Perdre no ens agrada gaire, per no dir gens. Admetre que hem d'acceptar pE8;rdues i dols al llarg de la vida se'ns fa feixuc.
Dit aixF2;, cal reconE8;ixer que les pE8;rdues formen part de la nostra existE8;ncia i que l'educaciF3; de grans i petits tE9; com un dels seus primers objectius aprendre a transformar les pE8;rdues inevitables en quelcom valuF3;s i en font de guanys E8;tics.
Diuen que compartir els sentiments alleuja el dolor. Quan aquests sF3;n tristos o dolorosos es fa mE9;s difED;cil fer-ho. I quan les pE8;rdues ens aclaparen, les podem negar, amagar, ens podem enfadar, rebelB7;lar... o podem acceptar-les. I procurar que els nostres processos de dol siguin saludables.
L'absE8;ncia d'una persona estimada E9;s la pE8;rdua mE9;s difED;cil d'acceptar. PerF2; tambE9; n'hi ha d'altres que ens "esperen" a l'horitzF3; de la nostra existE8;ncia.A0;
L'autora es planteja algunes preguntes clau entorn de la varietat de pE8;rdues i dols que ens envolten i ens toca viure. Les respostes no seran mai unED;voques. L'experiE8;ncia humana de perdre (i de guanyar) E9;s personal, FA;nica i irrepetible.
