A0;La darrera novelB7;la de Natalia Ginzburg: les histF2;ries creuades d'una colla d'amicsA0;entre Roma i AmE8;rica. Un esplE8;ndid retaule de la vida privada, de l'E8;poca en quE8; Ginzburg era diputada.A0;
"Vinc a AmE8;rica com qui ha decidit llanE7;ar-se a l'aigua i espera sortir-ne o mort, o nou, o diferent." Giuseppe, als cinquanta anys, es ven la casa i deixa Roma per anar-se'n a viure amb el seu germE0; Ferruccio als Estats Units. BF;QuE8; hi busca, tan lluny, tan tard? No ho sap. La histF2;ria pren forma a travE9;s de les cartes intercanviades amb la colla d'amics i amb la poca famED;lia que ha deixat a ItE0;lia. Una carta rere l'altra, pares i fills, amics i amants es posen davant de si mateixos i de la seva necessitat de despullar-se.
Amb un estil sec i lED;ric,A0;
La ciutat i laA0;
casaA0;transmet tot allF2; que no es diu mai. Les cartes sF3;n fragments de vida dispersos entre Roma, l'DA;mbria i AmE8;rica. Ginzburg els reconstrueix i evoca magistralment el cataclisme que es produeix en les vides privades al tombant del segle XX: la desintegraciF3; de la famED;lia, la crisi dels rols tradicionals, l'absE8;ncia de la figura paterna, la inseguretat que representen els fills o el buit que se'ns imposa quan tot allF2; que semblava important desapareix 2014;per damunt de tot, el sentit de pertinenE7;a, que troba el seu sED;mbol mE9;s evident en la casa: perquE8; "les cases es poden vendre o deixar a altres persones, perF2; sempre es conserven dins d'un mateix".
