?Thomas De Quincey considerava que la intelB7;ligE8;ncia humana no havia assolit mai l'alE7;ada que va atE8;nyer amb Immanuel Kant, un del filF2;sofs mE9;s influents de tots els temps. I tanmateix la intelB7;ligE8;ncia humana, fins i tot quan arriba tan amunt, no solament E9;s mortal sinF3; que pot decaure, envellir, tornar-se decrE8;pita. Llavors, De Quincey experimenta encara mE9;s afecte per aquesta claror suprema, just en el moment en quE8; vacilB7;la. En segueix les palpitacions. Anota l'hora en quE8; Kant deixa de poder crear idees generals i ordena falsament els fets de la natura.
Certifica el moment en quE8; la seva memF2;ria defalleix i l'instant en quE8; la seva facultat de reconE8;ixer s'extingeix. Pinta els quadres successius del seu deteriorament fED;sic, fins a l'agonia, fins a la darrera espurna de consciE8;ncia, fins al sospir final. D'aquesta manera, el relat dels FA;ltims dies d'Immanuel Kant esdevE9; un llibre universal sobre la decrepitud que pot colpejar a tothom, independentment del seu geni.
