?Rebecca Solnit participa en una tertFA;lia sobre polED;tica. El moderador li demana, sense venir al cas, per quE8; ella no tE9; fills. L'autora evita respondre: estE0; aquED; per parlar dels seus llibres, no dels fills que no ha tingut; perF2; ell insisteix fins a acorralar-la. Anys desprE9;s, Solnit imparteix una conferE8;ncia sobre l'obra de Virginia Woolf. En el torn de preguntes sembla que el que interessa a la majoria del pFA;blic E9;s les raons per les quals Woolf no va tenir fills. Solnit aconsegueix, amb dificultat, canviar de tema. "Al cap i a la fi, molta gent tE9; fills, i nomE9;s una persona ha escrit
Al far i
Tres guinees, i estE0;vem parlant de Woolf per aquests darrers motius." La reflexiF3; sobre quE8; hi ha darrera d'aquest qFC;estionament, que no es faria mai a un home, dona tED;tol al llibre, La mare de totes les preguntes.
Els textos de Rebecca Solnit estan carregats d'intelB7;ligE8;ncia i forE7;a, ja sigui per parlar del dret a no respondre el que no volem, del silenci imposat a les dones durant segles, de les violacions i la violE8;ncia misF2;gina, o fins i tot per discutir des d'una visiF3; de gE8;nere els referents literaris del cE0;non occidental.
