?Em dic Pat Millet i Tusell, porto amb orgull i dignitat el cognom dels meus pares, FE8;lix Millet i Maristany i Montserrat Tusell i Coll. Em van parir al cel, entre nFA;vols dolcED;ssims de vida regalada, i ara, a l'ocE0;s dels meus dies, lluito perquE8; no m'enterrin en un forat de l'infern. ME9;s que pujar escales, les he baixat totes, des de la lluminositat del pis de dalt fins a la llF2;brega penombra que s'amaga rere l'FA;ltim esglaF3;. He conegut la mel de l'abundE0;ncia i la decrepitud de la misE8;ria, i si avui ho puc explicar E9;s nomE9;s grE0;cies a l'ajuda de la bona gent i a l'amor immerescut que m'han regalat les meves dues filles. Si elles m'han sabut perdonar, vosaltres tambE9; podreu arribar a fer-ho.
Pat Millet va morir a la primavera del 2019 deixant enllestit aquest llibre. Unes vivE8;ncies marcades pels excessos, les males companyies i les fatalitats que ella rememora sense estalviar detalls, de manera que el lector podrE0; entreveure la veritable cara d'una famED;lia i una classe social, modE8;liques de portes enfora perF2; carregades d'hipocresia de portes endins. Al final, els pecatsde la Pat van quedar empetitits per
l'escE0;ndol majFA;scul del Palau de la MFA;sica.
