El Rilke que ens parla des d'aquestes pE0;gines de bell antuvi no sembla encaixar gaire amb el poeta abrandat de "CanE7;F3; d'amor i de mort del corneta Christoph Rilke", amb el literat solitari i hiperconscient de les "Cartes a un poeta jove", amb l'escriptor torturat d'"Els Quaderns de Malte Laurids Brigge" o amb l'excels versificador dels "Sonets a Orfeu" i les "Elegies de Duino", que sF3;n els llibres que mE9;s acollida han tingut entre nosaltres.
PerF2; es tracta d'una impressiF3; enganyosa: qui es deixi portar sense prejudicis per la proposta un punt enjogassada de l'autor, arribarE0; al final d'aquest llibre amb la sensaciF3; d'haver assistit a una de les representacions mE9;s agudes, profundes i poE8;tiques de la condiciF3; humana, que, lluny de ser una obra menor, mereix ser considerada una de les fites creatives d'aquest autor sublim que va ser Rainer Maria Rilke. (De la presentaciF3; de Ramon FarrE9;s)
