Aquest llibre estE0; dedicat a na
Raquel Vicente, gran ballarina i millor persona,que viu com balla i balla com viu.
A0;
La PsicF2;loga del Born
Estem davant del segon cas que ha d'afrontar la psicF2;loga argentina NoE8;lia Arrotea, especialitzada en terE0;pia Gestalt, mal recolzada pel seu recepcionista Sensat. En aquest volum, la trama s'inicia al Gran Teatre del Liceu, quan l'estrena de la temporada esdevE9; un cafarnaFC;m.
Trobarem un grup d'antics propietaris que el volen recuperar, una societat secreta impulsant la instituciF3; rival, obres d'art robades a ME8;xic i prohoms barcelonins que, de ben segur, reconeixereu. Com sempre, la visita a la consulta d'una persona propera al cas, farE0; que la psicF2;loga s'hi vegi involucrada.
TambE9;, participarem en una ConstelB7;laciF3; Familiar memorable, cridada a esdevenir un referent dins de la professiF3;, que ens donarE0; les claus per a la resoluciF3; dels crims.
-------------
Els protagonistes de la meva sE8;rie entronquen de manera intencionada, amb els arquetips de la comE8;dia de l'art. Podem identificar la Dra. NoE8;lia Arrotea amb la Colombina, els seus dots de malED;cia, una certa trapelleria i sentit prE0;ctic, aixED; com el seu recepcionista, en Sensat, fa sovint el contrapunt escE8;nic de l'ArlequED;, el criat embolicaire.
Tots portem una mE0;scara i carreguem un personatge que dirigeix la nostra vida. L'ego E9;s una mE0;scara invisible, una protecciF3; inconscient, un paper tan ben elaborat que nosaltres mateixos ens el creiem. Intentem mostrar allF2; que no som i ocultar el que no ens agrada, manipulant l'altre i mirant de satisfer les nostres necessitats.
La psicF2;loga del Born cavalca de nou. Aquesta doctora gestalt, sexualment hiperactiva, de xerrameca incontenible, de reaccions inesperades, envoltada de secundaris fascinants estE0; cridada a ser la protagonista de la Barcelona literE0;ria, d'aquesta Barcelona de la crisi permanent de la primera meitat del segle XXI.
La ironia E9;s el ritme que marca una acciF3; constant, amb aquell punt de vodevil que ens acosta al ridED;cul de les obsessions banals dels nostres polED;tics, intelB7;lectuals i personatges convenE7;uts de la seva alta influE8;ncia en una ciutat i en un paED;s incontrolable per naturalesa. En aquest context, no pot mancar l'ingredient mE0;gic: una ironia amb accent de mala bava, un humor cE0;ustic, fusiF3; catalano-argentina, entre fatalista i insurgent, entre autoindulgent i agnF2;stic.
Xavier Diez
