S'han acabat les pE0;gines de paper couchE9; on la presidenta ensenyava la casa plena de luxes, els batejos amb el padrED; oferint cava en cullereta d'argent al nadF3;, davant del somriure melB7;liflu del capellE0; mesell, les hordes de cosins malavinguts xuclant a tort i a dret pels despatxos de l'empresa familiar. La seva assistE8;ncia als actes de la prelatura de l'Opus Dei a Torreciudad, les dones amb el cap cobert per una pudorosa mantellina negra, ja no tindrE0; cap mena de transcendE8;ncia, tampoc les trobades espirituals a la torre de Castelldaura, a PremiE0; de Dalt.
Ho explicava molt bE9; Vicente Blasco IbE1;F1;ez: existeix a Catalunya un fabricant de xampany espanyol anomenat CodornED;u, i tot i que el seu vi no E9;s dolent, els burletes europeus se'n foten en comparar-lo amb el champagne legED;tim, fent d'aquest producte un sED;mbol de tot allF2; que no passa de ser una imitaciF3; mE9;s o menys grotesca. D'un escriptor mediocre, en deien un VED;ctor Hugo CodornED;u, un mal general era un NapoleF3; CodornED;u i al gran protector de l'empresa, Alfonso XIII, se'l coneixia com el Kaiser CodornED;u.
