Valdivia, capital de la regiF3; xilena de Los RED;os. Hi plou. I en Claudio Hertel, descendent dels colons alemanys que hi van arribar a partir del 1850, reflexiona sobre els canvis inherents al pas del temps mentre va a comprar els pigments que necessita per pintar quadres d'aiguamolls. I una mica mE9;s al sud, a ChiloE9;, l'arxipE8;lag batejat pels espanyols com
Nueva Galicia, un mF3;n fet de
llacs, marees, illes i estuaris (i on tambE9; sol ploure), hi arriba un escriptor estranger que conviu en els dos E0;mbits amb mFA;sics, atletes, grangers, periodistes, conductors d'autobFA;s, taxistes o enginyers en un text de mFA;ltiples lED;nies argumentals que s'entrellacen. Tot un catE0;leg de
personatges singulars que es creuen i queden relligats en les seves histF2;ries: indED;genes maputxes, xilots, xilens blancs, valdivians, irlandesos, russos i fins i tot un catalE0;. I tambE9; el pudFA;, el cE9;rvol mE9;s petit del mF3;n, tED;mid i nerviF3;s, un gran observador dels humans que, des d'una invisibilitat quasi absoluta, exerceix com a element simbF2;lic,
poE8;tic, salvatge i onED;ric d'un territori telB7;lFA;ric i d'un grandiF3;s oceE0; PacED;fic que s'hi fon.
Una
novelB7;la coral i polifF2;nica sobre la condiciF3; humana, la identitat i els seus conflictes, perF2; tambE9; un collage magnED;fic sobre la recerca de la bellesa i la simbiosi amb la
Natura i el paisatge.
