El carrer de les Came`lies ha sigut enormement llegit, pero` se n'ha parlat poc. ¿De que` parla? D'una noia que abandona l'agulla per fer senyors i que no abandonara` mai la prostitucio´, ni tan sols quan te´ diners i una torre plena d'esta`tues. Ceci´lia Ce camina i camina per Barcelona. ¿Que` busca? La identitat perduda perque` tothom li n'atribueix una. La llibertat de caminar fora del compa`s que marca la norma social. Per alla` on passa, les seves cames pertorben els homes i projecten fantasies sexuals. Aquesta e´s l'arma de doble tall de Ceci´lia Ce. Com diu Stefanie Kremser al postfaci: "els homes i les dones, com que no tenim remei, ens fem servir els uns als altres. Que l'u´s i l'abu´s —si cal— siguin mutus."
La Rambla on tot comenc¸a, l'Eixample on e´s engabiada en un pis, les barraques del Carmel on es despulla entre una xapa de zenc i un paraigua de seda... Un viatge al fons de la nit, una exploracio´ de la intempe`rie."La Ceci´lia e´s una supervivent. Segueix caminant, mai no s'atura ni perd la serenitat. S'aixeca, torna a caure, continua. Al final e´s una veritable heroi¨na que ha apre`s a conviure amb les seves ferides i que sap aprofitar-se d'aquesta nova forc¸a. Una cac¸adora que esdeve´ presa. Massa forta per morir com a vi´ctima, fins i tot com a vi´ctima de violacions mu´ltiples, com a esclava sexual, com a dona amb moments de psicosi", escriu Stefanie Kremser.
