Una nova ediciF3; de
La plaE7;a del Diamant, amb el text revisat i material inE8;dit. L'estudiosa Meritxell Talavera ha retrobat el manuscrit primer de COLOMETA, del qual la nova ediciF3; dF3;na un capED;tol de mostra juntament amb el postfaci de Talavera sobre com Rodoreda va escriure la seva obra mestra.
"Totes aquestes pE0;gines, poE8;tiques i patE8;tiques, sense un gra de sentimentalisme, m'han emocionat profundament, i les FA;ltimes m'han deixat sense alE8;. Sembla mentida que amb elements tan simples es pugui arribar a una tensiF3; tan extraordinE0;ria, a estones inaguantable. Se m'ha nuat el coll tres o quatre vegades, hi ha pE0;gines d una veritat que esborrona. Aquest equilibri perfecte entre el dramatisme, la poesia i la banalitat, molt poca gent el deu haver aconseguit. I t'ho dic, no desprE9;s de llegir una novelB7;la policED;aca, sinF3; desprE9;s d'acabar immediatament desprE9;s d'acabar
Els posseEF;ts de Dostoievski." (Carta d Armand Obiols a MercE8; Rodoreda, 1960)
"Pocas personas saben fuera de CataluF1;a quiE9;n era esa mujer invisible que escribED;a en un catalE1;n esplE9;ndido unas novelas hermosas y duras como no se encuentran muchas en las letras actuales. Una de ellas
La plaza del Diamante es, a mi juicio, la mE1;s bella que se ha publicado en EspaF1;a despuE9;s de la Guerra Civil. Mi deslumbramiento fue apenas comparable al que me habED;a causado la primera lectura de
Pedro PE1;ramo, de Juan Rulfo, aunque los dos libros no tienen en comFA;n sino la transparencia de su belleza." (Gabriel GarcED;a ME1;rquez, 1983)
