?DesprE9;s d'anys d'escriure poesia, l'autora rep l'encE0;rrec d'escriure, en prosa, un text autobiogrE0;fic. PerF2; quE8; podia explicar, ella, de la seva vida, mancada de fets espectaculars i experiE8;ncies dramE0;tiques? I des de quina perspectiva podia parlar-ne als 35 anys? Una lectura casual va donar-li la idea d'estructurar el llibre a partir del seu alfabet matern, el cirED;lB7;lic, que tE9; trenta-tres lletres. Cada lletra del cirED;lB7;lic, doncs, representaria una paraula 2014;una paraula russa, escrita en original i en transcripciF3;2014;, i cada paraula seria un punt de partida per parlar d'un fenomen, un element o una personalitat de la cultura russa. La tria de paraules, deliberadament arbitrE0;ria, obeiria nomE9;s als desitjos de la memF2;ria i la imaginaciF3;. Les anE8;cdotes personals hi serien, perF2; nomE9;s per donar mE9;s vida i color a les entrades del diccionari. A poc a poc es va adonar que, si bE9; no li interessava gaire parlar d'ella, sED; que volia fer un homenatge als seus avantpassats i mirar d'entreteixir, d'una manera fragmentE0;ria, les seves petites histF2;ries particulars amb la histF2;ria gran del segle XX rus.
