Chantal Akerman desgrana els records dels darrers anys amb la mirada posada en la seva mare, estira el fil de vida que les va unir, broda els detalls d’una quotidianitat no sempre amable, i en fa un retrat íntim, de vegades cru, però sempre sincer. El seu relat viu en el llenguatge, en el muntatge de les seqüències: els viatges; les estades a Brussel·les, París, Mèxic o Nova York; el vincle amb la malaltia (i la vida a tocar de la bogeria); el fet creatiu; l’homosexualitat; el judaisme... I amb aquest testimoni autobiogràfic, torna a parlar de la reclusió, del que significa confrontar-se amb l’altre, del desig recurrent d’un altre lloc possible i del vertigen de la follia, sempre presents en el seu cinema. El llibre reprodueix fotografies familiars i fotogrames de les seves pel·lícules.
