Com un tríptic de Francis Bacon, una contemplació de Franz Kafka, un poema de Herta Müller o un crit de Víctor Català, l’escriptor j. l. badal escriu Bosc, balena i boira. Són tres faules, tres cares d’una narració única que reinventa l’art de la narrativa popular i la sapiència ancestral dels mites a través de pàgines perverses i precioses. Amb una expressivitat sorprenent i fascinadora, l’autor refunda les històries de la Caputxeta Vermella, la flor romanial i la Bella Dorment sense renunciar a la violència, la sensualitat i la maldat implícites en les llegendes originals —i en nosaltres mateixos, que en som fills. Per la seva bellesa i per la seva audàcia, Bosc, balena, boira és una experiència salvatge que ens obliga a enfrontar-nos al cor, als ulls i al sexe de la bèstia. I potser a preguntar-nos qui és, en la faula, en la vida, la vertadera bèstia.