Traducció de Jana Balacciu Matei
Pròleg de Xavier Montoliu Pauli
Una novel·la excepcional sobre la malaltia i el patiment humans, i, malgrat tot, plena de vitalitat.
Un gran clàssic de la literatura contemporània per primera vegada en català
Al sanatori de Berck-sur-Mer, a la costa francesa del Canal de la Mànega, passa els seus dies l’Emanuel —alter ego de l’autor—, malalt de tuberculosi òssia, estirat i immobilitzat per una cotilla de guix. Amb els altres interns comparteix les ganes de viure, de portar una existència com a persones sanes en un món estrany i melancòlic que els aïlla, els condemna i els impedeix tornar a la realitat quotidiana anterior.
Traduïda per primer cop al català, Cors cicatritzats és la novel·la més coneguda de Max Blecher, una obra sobre la malaltia, el dolor i el patiment físic i anímic, de gran clarividència i intensitat emocional, en què el vitalisme dels protagonistes intenta obrir-se camí enmig de la tràgica existència del sofriment. Pocs autors i poques obres han tingut la capacitat de penetrar en l’ànima humana de la manera que ho va fer Blecher.
«És una novel·la escrita de manera clàssica, però extraordinàriament moderna pel seu tema, per les imatges que presenta, per la bogeria d’un món de malalts, de gent que pateix terriblement. És una novel·la que et posa els pèls de punta.» Mircea Cartarescu.