«Quan la tempesta s’esvaeix, la platja es transforma en escenari de rituals antics amb el murmuri de les onades de fons. Vinyet Panyella ens transporta a un mar infinit i ple de silencis, on s’amaguen els naufragis i les històries oblidades, en el ressò de les veus de les civilitzacions que ens han fet com som. És un lloc on la immortalitat dels déus es troba amb la fragilitat humana, un Olimp serè i un infern sense flames, com ens mostra la poeta. Entre les constel·lacions, l’arbitri diví dibuixa els nostres camins, revelant que el destí no és més que un mapa escrit amb estrelles. Ens trobem davant d’una poesia que explora els límits entre la llum i la penombra, entre l’oblit i la memòria, entre allò que perdem i allò que, al final, ens acaba trobant. Aquesta obra és un viatge poètic que et farà mirar la mar i el cel amb uns altres ulls».
