El temps ens determina i ens constitueix. Qui hem sigut, el que hem viscut, fa que siguem qui som. N’estic convençut. Els orígens són responsables de la nostra identitat (actual). Per això convé tenir-los presents, conservar-los. Perquè, segons això i com canta Raimon, qui perd els orígens, perd identitat. Des d’aquesta convicció m’he afanyat a recollir imatges, vivències, reminiscències de la meua infantesa que corrien un risc greu d’abandonar-me. Des d’aquesta convicció i amb la voluntat d’emprar-les de matèria primera per a fer literatura.
