El conjunt de la producció ausiasmarquiana representa una gran passa endavant per a la poesia del seu temps, ja que s’allunya dels models de la poesia occitana, considerats encara com els més «desitjables» entre els versificadors del segle XV i que havien donat a la mateixa València representants com Jordi de Sant Jordi.
L’obra poètica d’Ausiàs March assoleix un alt grau d’originalitat en tant que s’humanitza i es fa més personal, més íntima, i reflecteix —encara que fragmentàriament—, la seua trajectòria existencial. Tot plegat, superarà els entrebancs del formalisme excessiu imposat pel trobadorisme i s’acostarà a unes posicions equiparables, en certs aspectes, a les «novetats» de la poesia italiana del Renaixement: malgrat el seu medievalisme, és evident també un canvi de sensibilitat que serà la clau de l’èxit que tingué ja l’obra de March entre els lectors del segle XVI, per tal com la trobaven més a prop de les seues
preferències «modernes».
