El carrer de la xocolata

Ramon Solsona reviu amb emoció i humor la Barcelona popular dels anys 50 i 60.
Les memòries dels germans Solsona fan olor de xocolata perquè van néixer molt a prop de la fàbrica del Cola-cao. Com tots els nens i nenes dels anys cinquanta entomen al col·legi el xàfec del franquisme, i a casa comparteixen la ràdio, els tebeos i els Juegos Reunidos. Arriben el telèfon, la dutxa, la nevera elèctrica, el televisor i el sis-cents, amb els quatre fills compactats al darrere. Gràcia és un barri popular de Barcelona, les cases són una mica de tothom i els patis, nusos de comunicacions. Escombriaires, fanalers, cobradors, botigues de tota la vida, tramvies de gom a gom i cines de reestreno. Els fills del baby boom canten i protesten quan els seus pares comencen a voltar sols i a fer turisme. Pares, avis, oncles, la memòria estira els fils de l'emigració interior que conflueixen a Barcelona. Un avi orguener i un altre, carlí exaltat; una àvia teixidora i l'altra que cria conills i ensenya als periquitos a dir periquito. I les ties porten a missa un gos tan formal que alça una pota per donar la pau.