Una nit qualsevol, unes enigmàtiques esferes marcianes aterren als camps anglesos. Al principi, tot sembla un fenomen astronòmic curiós. Però, ben aviat, les estructures metàl·liques que en surten, uns gegants de tres potes amb armes devastadores, comencen a arrasar-ho tot. L’exèrcit no hi pot fer res. Les ciutats cauen. Els supervivents fugen, desconcertats, mentre el món s’enfonsa. Amb una força narrativa hipnòtica, H.?G. Wells retrata com poques vegades s’ha fet la por col·lectiva, la impotència i el caos davant el desconegut.
Publicada el 1898, La guerra dels mons és molt més que una novel·la de ciència-ficció. És una crítica visionària al colonialisme, un mirall incòmode de la crueltat humana envers altres espècies i una advertència sobre la temptació de dominar altres mons. El 1938, la seva adaptació radiofònica a càrrec d’Orson Welles va sembrar el pànic real als Estats Units: milers d’oients van creure que la invasió era certa. Des d’aleshores, aquest clàssic no ha deixat d’atemorir i fascinar generacions. Una obra que continua ressonant com una alerta. I si un dia fóssim nosaltres, els colonitzats?
