Terres de l’Ebre, terres de cruïlla i llunyania, confins de Catalunya, Aragó i València. Per alguns ben intencionats, som el centre dels Països Catalans, però, en realitat, som la perifèria del conjunt, allunyada de Barcelona, Saragossa i València; terres de temps ençà oblidades i agreujades. Terres creuades per un riu que ens migparteix i ens ajunta i que, en definitiva, gràcies a la sensibilitat d’Arbó, ens ha acabat donant el nom de terra i aigua de l’Ebre. Però, també un país d’encontre amb els pobles aragonesos i valencians que ens envolten, amb un parlar semblant, aplegat en el tortosí, i amb uns forts llaços històrics. Unes terres molt per sobre d’artificioses divisions administratives i en tradicional relació mercès a la diòcesi de Tortosa. Ara les Terres de l’Ebre som una realitat que vol ser reconeguda i una gent que té una consciència acusada de si mateixa. Ara ens comencem a conèixer. Este llibre que teniu a les mans, desgrana, des de diversos angles, tot un seguit d’articles que ens expliquen als de fora i a nosaltres mateixos.
