La Clàudia té tretze anys la primera vegada que una papallona la mossega. Aquella mateixa tarda serà testimoni d’un fatídic accident. Des d’aleshores la vida avança a batzegades per a ella i la seva germana Sara: l’època universitària, les festes de joventut, les parelles i la maternitat… fins que trenta anys més tard l’esdevenir les obliga a afrontar cara a cara l’episodi més cru de la seva infantesa. Mentrestant, s’imposa el pas del temps, que en la Clàudia sempre es conjuga amb un passat disposat a tornar quan menys s’ho espera, com el batec d’unes ales que provoca el caos a l’altra banda del món.
Amb tacte de narradora lepidòptera, amb bones dosis d’un sentit de l’humor irònic, i la sensibilitat d’algú que ha dedicat tota la seva vida a encarnar emocions d’altres, Bayarri relata una història universal sobre créixer i deixar enrere la pell dura de les ferides que carreguem, com crisàlides que no s’acaben d’obrir mai del tot.
