A Els companys (1888) August Strindberg descriu la relació d’un matrimoni d’artistes. Axel i Bertha són una parella d’artistes joves, moderns i paritaris. S’esforcen per viure com a companys en termes d’igualtat qüestionant la societat en què viuen o trencant-ne les normes, però la companyonia és posada a prova quan cadascú lliura la seva obra per a participar en una prestigiosa exposició. Ella hi és admesa, mentre que ell és refusat. La lluita que abans era contra la societat restrictiva, convencional, es transforma en una lluita aferrissada entre la parella.
En aquesta obra els arguments de l’època a favor i en contra de la igualtat entre els sexes surten de la boca dels protagonistes en un diàleg trepidant que no ha perdut la força trencadora i polèmica.
