Com un corrent d’aire que naix per contrast entre el mar fresc i la terra càlida, les experiències del passat i del present originen aquests versos. Durant la primavera i l’estiu de l’any anterior van germinar, per florir al llarg de la tardor i granar els primers dies d’hivern. La sentor marina es fa notar en sensacions corporals que envolten la infantesa, el vagareig de la vida emocional, la pau de l’amor i la maduresa entre vegetació i roques, l’enyor de la mar llunyana. Tot amarat d’un sentiment crític que esdevé literatura per estima al país i a la llengua.