Nou contes travessats per la mort i el sexe que apunten a una humanitat crepuscular.
Unes ganes salvatges de cridar és la ràbia continguda que tenim a dins. Uns amics que viuen, moren i reneixen en cicles d'un dia, un ajudant d'enterramorts que és el sospitós perfecte per a un crim, una carta escrita des d'una zona de guerra, l'estrany pacte per aconseguir la fotografia perfecta o una guineu amb el do de la conversa són algunes de les històries que ens donen la imatge d'un món que ens aclapara: un món sense marxa enrere, desolat per l'arrogància humana, on hem abandonat el bosc per la civilització i les paraules són la porta de l'engany.
Escrits amb una prosa vigorosa que vessa personalitat, aquests nou contes travessats per la mort i el sexe apunten amb una mirada plena de sarcasme i humor negre a una humanitat crepuscular, un món hostil en què, malgrat tot, els personatges no deixen de viure o sobreviure.
