Planeta Tigre podria ser un món nou, una terra promesa amb un cim blanc ja mai intacte, però on es manté l’esperança a pesar del dolor, de la pèrdua, de la mort i de la dificultat de l’amor. Els poemes de Planeta Tigre es gesten a una l’illa, són inherents a ella, són siamesos de la vegetació i la fauna eivissenca i poden coure o brillar com la pròpia sal. En ells hi trobam missatges secrets, es fan proclames de com ser estimats, es parla de la lluita femenina, de caure i aixecar-se una vegada i una altra, de pèrdues i guanys, de maternitat, d’esterilitat, de relacions que dolen i salven, de visions de tigres blancs, de Ietis en els quals mai no deixarem de creure, de neu que mai no es fon.
