Islàndia, una família de dones llevadores, un huracà hivernal que s’acosta al Nadal, i una tia-àvia filòsofa: son els elements que donen a llum una reflexió sobre l’acte brutal del naixement.
La protagonista d’aquesta novel·la ha heretat unes quantes coses de la seva tia-àvia: el nom, la professió de llevadora i una casa plena de papers que amaguen sabers i aforismes transmesos de generació en generació. S’acosta un huracà per Nadal, i parlen de llevadores que travessen mal temps, de balenes que s’ajuden en els parts, de la superioritat de les ovelles, en definitiva, del gran viatge des de la foscor fins a la llum.
Una originalitat amable conviu amb una visió austera de la vida: néixer, morir, i entremig unes quantes tempestes.
“A través de les reflexions de la Dýja i del que aquesta troba a les pàgines de la Fífa, Auður Ava Ólafsdóttir construeix una novel·la que bé podria ser una aproximació popular a la filosofia negativa d’un Cioran. Perquè s’ha escrit molt sobre la mort, però molt poc sobre l’acte brutal del naixement.” Andreu Gomila a Time Out
“Amb paraules intenses, històries que s’entrellacen amb elegància i simplicitat, dones protagonistes que són illes i són universos, Ólafsdóttir explora les múltiples definicions de la llum, reflexiona sobre la vida i la mort, les plantes i els animals com a entitats superiors a l’espècie humana i Islàndia en tota la seva potència” Anna Carreras al Diari Ara
“La veritat sobre la llum té molts registres i valors, també morals, des del moment en què tot al llarg del relat hi ha una recerca de la bellesa i del bé, de la humanitat i els seus registres. L’empatia, la tendresa, la solidaritat, l’amistat, l’hospitalitat, l’amor, l’escolta, l’atenció i la comprensió són expressats a través de la llum i les seves metàfores.” Teresa Costa-Gramunt a Núvol
“Hi ha unes dones de generacions diferents en dansa dins de la història però ningú es mira ni la seva vida ni la seva trama com si fos una estructura narrativa que cal que encaixi com un rellotge suís, tot llisca com la vida, com la llum, amb ombres i coses que no lliguen, perquè la versemblança només funciona, i d’aquella manera, en la ficció, en un tipus de ficció.” Tina Vallès a Vilaweb
“Es narren les múltiples i complexes capes de la història a través d’un llenguatge poètic però senzill, amb frases llargues i rítmiques. El text està farcit de cites memorables i colpidores, tot i sense pretensions altisonants.” Víctor Bargiela a Llegir.cat
“A les novel·les de Audur Ava podria semblar que no passa res, que no hi ha un gran argument, però explica històries que sempre remouen i transmeten una delicadesa infinita, una immensa humanitat, tendresa i respecte pels animals i les plantes que comparteixen la terra, perquè, per sort, no som els únics al món. ” Isabel Olesti a Diari de Tarragona
