Una novel·la intimista sobre l’estreta relació entre l’amor i el ressentiment, la caducitat de les relacions humanes i les tempestes familiars.
L’Agneta s’acaba de separar de l’Oliver i es troba sola al nou pis minúscul, atapeït de caixes. L’Emma, la germana petita, continua a casa l’àvia, on passa la seva malaltia lluny de la ciutat i aïllada de la família. En secret, rep visites esporàdiques dels seus amics, la Sylvia i el Mattias, que darrerament semblen estranyament distanciats l’un de l’altre. Ja fa temps que pels pares, l’Helga i el Samuel, la comoditat ha esdevingut desídia, però l’Helga es manté freda com el glaç, i el Samuel ha perdut l’interès per tot allò que no sigui la feina.
Tots ells s’escriuen cartes, com un intent de retallar les distàncies afectives per mitjà de la lletra escrita i el sobre viatger. Subtil i perceptiva, evocant l’univers literari de Natalia Ginzburg a La ciutat i la casa, Jenn Díaz ens endinsa en la intricada teranyina de les relacions familiars, la feminitat, l’amor i les barreres socials, i ens n’ofereix un retrat polifònic teixit d’encontres i col·lisions, desig i ressentiment, secrets i passió.
«Et deixo aquesta carta sobre la taula que vam comprar nosaltres i que ara és la teva taula. Els possessius ho canvien tot.»
