Estructurat a partir de les tres fases del vo`mit, ressegueix un proce´s d’exhauriment i de desgast que consumeix tot vincle entre conscie`ncia i realitat, i que aboca al tedi i a la hiperconscie`ncia de la irrealitat. Prenent com a punt de partida el si´mbol de la na`usea de Sartre i de Nietzsche, i de la ma` de Svendsen, Handke o Bergman, entre altres, l’autor furga en l’apatia que aflora en un mo´n de sentits derrui¨ts i significats redui¨ts a clofolles, en el malestar profund que genera la prese`ncia intui¨da d’un no-res solidi´ssim, compacte i invasor. La gran na`usea e´s un poemari sobre el Buit. Un Buit que al principi del llibre esfondra una casa i que al final del poemari devora una ciutat sencera.
