{\rtf1\ansi\ansicpg1252\deff0\deflang3082{\fonttbl{\f0\fnil\fcharset0 MS Sans Serif;}}
\viewkind4\uc1\pard\f0\fs16 Agafa la bicicleta i decideix fer el recorregut m\'e9s llarg, passa pel costat del canal fins a la depuradora, a la pujada es posa dret sobre els pedals, i sua, pensa que no podr\'e0, sent que els m\'fasculs li fan mal i que la respiraci\'f3 se li talla. Quan arriba a dalt s'atura i es mira a Fabbrico. Mira els colors que s'escampen, els ocells que volen en aquell cel, l'herba i les files d'arbres i els camps, l'aq\'fceducte que hi ha al fons i les cases. Pensa que ni un instant s'ha penedit d'haver tornat. Talla en sec, en el moment tot just de n\'e9ixer, una emoci\'f3 que raja de la panxa i que sembla que tingui intenci\'f3 d'explotar, pensa que se sent sobrepassat, que li costa controlar-se, pensa en el que aix\'f2 significa, s'enc\'e9n un cigarro, fa un cop de peu i sent el vent a la cara mentre la baixada el fa anar de pressa. El vent li eixuga les ll\'e0grimes, i riu.\par
\par
Un retrat generacional poderosament emotiu.
Davide, Valerio i Anela han nascut a Fabricco i comencen a construir les seves vides com a adults. Valerio ha decidit marxar per\'f2 un motiu poder\'f3s el far\'e0 retornar i construir una vida que, sorprenentment, acaba sent m\'e9s convencional i feli\'e7 del que hauria pogut imaginar. Amb una corprenedora capacitat psicol\'f2gica, l'autor construeix una estructura narrativa poli\'e8drica que li permet observar l'efecte que produeix el pas dels anys d'uns personatges que breguen per convertir la seva exist\'e8ncia discreta i rutin\'e0ria en una petita ciutat, en una experi\'e8ncia vital lluminosa.
Amb una enorme sensibilitat i sinceritat, Roberto Camurri disecciona l'\'e0nima dels personatges, en mostra la perplexitat i dolor per extreure'n un poder\'f3s cant a la vida.\par
}
