En un poble de muntanya isolat i remot, hi ha una dona gran que evita tots els actes festius i que no es fa amb ningú. Viu en una cabana una mica separada de les cases principals del llogarret i es guanya la vida fent de bugadera. Es diu Zelinda.
Silvio d’Arzo va escriure aquest fascinant relat, publica pòstumament el 1953, per traslladar-nos al cor d’un drama tan íntim com universal i que, setanta anys després, ja convertit en una peça de culte, ens continua commovent.
