En Leopoldo és altíssim com la torre més alta de la ciutat on viu. En Boris, en canvi, és petit com la roca més petita de bosc que cuida. Un bosc, amb les seves plantes, arbres i animals, que és el lloc perfecte perquè aquests dos éssers, tan diferents l’un de l’altre, s’uneixin per acomplir una missió extraordinària.
Podrà aquesta nova amistat superar els obstacles que se’ls presentin?
Amb una mirada dolça i divertida, la Magui Siffredi ens porta la història de dos amics, ben diferents, que aprendran que l’important no són les aparences sinó que junts podem ajudar-nos entre tots.
«Quan en Leopoldo i en Boris es van conèixer, es van mirar amb desconfiança. Com s’ho farien per conviure en pau, un gegant i un nan? […] De vegades, quan arribava a la cabana, el nan trobava el gegant enfilat a l’arbre més alt del jardí, gaudint de la posta de sol. En Boris es moria de ganes d’enfilar-se a la capçada de l’arbre com en Leopoldo, però tenia les cametes curtes i no podia arribar tan amunt.»
